Una nova reunió amb l’ICUB -Institut de Cultura de Barcelona-, el 31 de juliol de 2017
Per part de l’ICUB, Xavier Marcè, assessor de presidència i Valentí Oviedo, gerent Institut de Cultura de Barcelona, i en representació del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, Francesc Morera, secretari i Jesús Del Hoyo, degà.
Canvien les persones però no els càrrecs ni el nostre discurs… Com és habitual es queden sorpresos de la nostra existència –la del Col·legi, és clar– i de la realitat que anem exposant en la conversa. Una realitat molt lluny del panorama idíl·lic que proclama i projecta una ferma, dolça i estable relació entre Barcelona i el Disseny -gràfic!, també-…, i que no és així!
Seguim vivint d’una comunicació de marca –Disseny Barcelona– sense un clar i específic contingut de “producte”, de model, d’estructura, de…, d’una realitat on es perpetua i dóna suport a l’statu quo de l’excelsa i adorada minoria que preval sobre l’immens capital d’una gran quantitat de professionals que es debaten entre un “amb prou feines subsistir” o un “ja abandonar” aquesta activitat per més que, finalment, el canvi de paradigma sigui cert i la disciplina estigui reglada i regulada.
I tot perquè aquesta realitat que posa les bases de la indústria real i imbricada en la societat d’un disseny gràfic útil per a tothom, i no sols d’autor, no s’accepta, entén, respecta, potencia ni es projecta…, d’entrada des de la mateixa administració que encara dóna empara, per la força del costum o de no se sap bé quines tradicions, una visió esbiaixada i interessada d’institucions privades en front d’aquelles que, como nosaltres –el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya– i ells mateixos –les administracions– responem, com entitats de dret públic, al conjunt de la ciutadania i no als interessos –tal vegada legítims– dels seus “propietaris / patrons / socis / …”.
Com sempre, vàrem parlar clarament i de manera àmplia; el temps es va aprofitar al màxim i ens va quedar curt, però en més d’una hora es van apuntar les problemàtiques contractuals, la legitimació professional, les obligacions professionals, les formes dels concursos, la funció d’assessoria del Col·legi cap a l’administració, la legalitat i la legitimitat dels encàrrecs, les formes d’organitzar i encaixar la professió, les seves activitats i la docència que existeix… les formes i requisits de contractació des de l’Administració i dels cartells de la Mercè i altres fites rellevants de la ciutat… que mal entenen la participació ciutadana i promouen una visió de frivolitat enfrontada a la professionalitat de la nostra disciplina –el disseny gràfic, la disciplina de la comunicació visual–…
Per descomptat vàrem exposar com a legítima la nostra aspiració vers el Borsí tant com ho és d’incomprensible, des de qualsevol perspectiva, la nostra exclusió del dHub. Resultat de l’absència d’unes polítiques de disseny que no es fonamenten en els professionals ni els usuaris…
Vàrem plantejar la necessitat d’ajuda i suport als projectes que desenvolupem –publicacions, jornades, premis projectes fi de grau, congressos, festivals, tallers, cursos, reciclatge, exposicions…– i per als quals no rebem ni un euro de diner públic que ens aniria molt bé per, lògicament, impulsar-los…
Una conversa amical, argumentada i amena que va anar d’una sala de reunions a l’ascensor i va acabar davant d’un taxi –és cert, no hi havia més temps!, d’altres compromisos obliguen… – però que conclou amb un reconeixement explícit que la pilota és a la seva teulada i que és la primera d’altres reunions que continuaran, de ben segur, al setembre…
Percebem canvis? Sí, i seguim…
