no haurà de ser tan difícil seure a una taula i trobar-hi solucions?
Despullem-nos durant una estona dels pros i dels contres, dels arguments d’uns polítics i dels altres, i endinsem-nos en un impàs de serenor, fermesa i equilibri, en el qual existeixi un veritable diàleg i una negociació sí, també. Tot i que no hauríem de permetre que les manifestacions fetes a favor del dret a decidir del poble català, que han estat un gran exemple de civisme, siguin ennegrides gratuïtament per una lupa de gran augment que està al servei de certs mitjans de comunicació de masses. Ara méque mai cal observar abans d’actuar…..
I per això encara que l’estupor, la incredulitat, la sorpresa, el rebuig, la incertesa, el fàstic, la indignació…, es barregin amb el somni, l’esperança, la mobilització, el compromís, la il·lusió, l’acció… no oblidem les encertades paraules de Pompeu Fabra “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”.
En qualsevol cas i des de qualsevol punt de vista rebutgem l’aplicació de l’article 155 i la persecució judicial de les idees.
