Un dia per llegir les noves històries

Un any més el Col·legi s’afegeix a la diada de Sant Jordi, sens dubte és “… un dia per llegir les noves històries".

El Col·legi vol que gaudeixis de la Diada amb una amplia selecció d’exemplars de revistes i llibres actuals de disseny i, a més, a la zona outlet podràs trobar-hi títols descatalogats, tots ells a uns preus molt econòmics!Si vols anar més enllà del llibre i la rosa, descobreix l’ampli ventall de propostes de Sant Jordi que va des dels emblemàtics pòsters del “Che” signats pel seu autor, Félix Beltrán; serigrafies originals del dissenyador gràfic català, Enric Huguet; fins a postals,… i moltes altres sorpreses i obsequis. També podràs admirar l’exposició dels projectes seleccionats i guardonats de la segona edició dels premis gaudeamusPROJECTA -treballs universitaris de fi de grau en Disseny Gràfic de tot l’Estat-.

Quan passegis el dia de Sant Jordi, fes una parada al Col·legi!23 d’abril, de 10 a 20 h., c. Paradís, 5. Barcelona

• Outlet de llibres de disseny
• Venda de revistes especialitzades
• Venda de pòsters del “Che” signats pel Félix Beltrán
• Venda de serigrafies originals de Enric Huguet
• Exposició itinerant dels 24 seleccionats de la 2a Edició dels Premis gaudeamusPROJECTA

CavallHola a tots, el meu nom és ciro, encara que segurament em coneixereu com el cavall blanc de sant jordi, m'aposto el que vulgueu al fet que ni tan sols sabíeu el meu nom real... Doncs sí, aquest sóc jo, el cavall al qual van obligar a cavalcar per a assassinar a un drac innocent i per a salvar a una princesa que no feia falta ser salvada. La veritable història no és la que expliquen, em van arrabassar de la meva família i els meus amics, no us imagineu que calvari vaig haver de passar. Així que li vaig proposar una altra idea, aniríem a salvar al drac, ens faríem els seus amics i compartiríem una increïble aventura junts que mai oblidaríem. I així va ser, avui dia, la nostra amistat és extraordinària. 

Per Sandra

DracHola a tots, segurament em coneixeu com el drac sanguinari, una bèstia terrible matada per Sant Jordi per tal de salvar la princesa. Una història fictícia. La veritat és que vaig ser víctima de crueltats inimaginables, igual que els nombrosos altres dels meus parents. Potser no ho sabíeu, però els humans de la meva època eren criatures molt ignorants, en cas contrari haurien notat abans que havíem canviat a la dieta vegetal ja feia segles. La princesa, però, era una excepció; entre els dracs era coneguda per la seva intel·ligència i benevolència. Impulsat per la solitud, vaig decidir fer-li una visita, que va resultar ser un error greu. I quan em vaig quedar immòbil a terra, el cavaller va agafar la rosa que vaig guardar sota el braç i que en realitat havia estat el meu regal per a la princesa. 

Per Thomas

EspasaHola a totes, sóc l'espasa del valerós cavaller d'armadura lluent Sant Jordi. Però la veritat és que no és ni tan valent ni tan cavaller. Si no m'hauria deixat a casa, tranquil·leta dins el meu folre, en comptes d'anar de banda a banda arrogantment amb mi a la mà. Quan vaig saber que volia matar a un drac només per demostrar el seu valor, em vaig quedar gelada. Quina por, tu. A mi m'havien fet per lluir penjada a la paret de la casa d'algun noble, no per enfrontar-me a una bèstia que respira foc. A més, encara que tingui el cor d'acer, no n'estic molt d'acord amb això d'anar matant animalons perquè un borinot vulgui intentar impressionar a una princesa. Em nego. Així que si és tan valent i poderós, quan vagi a buscar al drac, que s'emporti una cullera. 

Per Miquel

RosaHola a tots, diu la història que la rosa neix d’una llavor però jo he nascut d’una gota de sang ... Si el que sentiu, però de sang de drac. Sóc l’enveja del jardí. Però la meva història és una història accidental, vaig néixer als peus del drac i no sabeu el perill que comporta això ... Perquè em veia aixafada per moments. Total, que estic enmig de no sé què batussa en la qual veig un cavall amb cara de pòquer, un tal jordi que fa cara de hipster, una princesa que de princesa té poc i el meu estimat drac que la veritat no té molta pinta de ferotge. Al final va passar el temut, el drac em trepitja i em va deixar imperfecta. Davant meu crit de dolor tots van mirar i el xou va acabar; el tal jordi no em va voler regalar per si la seva princesa s’anava a molestar. Tot això em va fer pensar que la bellesa és com el coneixement ja que totes ho portem dins i no tots ho saben valorar.. 

Per Jose

Guardar