Què té de bo la Barcelona Design Week? Gairebé tot …, interessants activitats, gran projecció, rellevants ajudes, profusos suports, implicació institucional, molts diners, bombo i platerets en una festa sense igual …!!!
Què li falta a la bcn design week? Entendre i explicar, des de l’exemple i el compromís, que no hi ha disseny sense professionals i això implica un suport clar explícit i directe als professionals tal com queda recollit pel nostre marc legal …, sense zones fosques, sense castes afavorides, sense tradicions costums o hàbits que discriminen, sense recursos públics estranyament situats, amb el reconeixement d’una estratificació laboral correcta entre formació i responsabilitats …, en definitiva entendre que per fer futur des del present cal passar per consolidar una bona i necessària estructura disciplinar de professionals que reclamen els seus drets i compleixen els seus deures. Entendre i explicar que és el adequat per a una societat més justa i equitativa en la qual la disciplina de la comunicació visual -tradicionalment anomenada “disseny gràfic” – empara el imprès i el producte, l’estàtic i allò dinàmic, allò manual i allò tecnològic, la tradició i la innovació, la formalització i l’estratègia, la gestió i la coordinació, la manufactura i la direcció … i ho fa perquè projecta la identitat individual i col·lectiva, potencia la innovació de forma estructural i, en definitiva, ens ajuda a tots!
“…entendre que per fer futur des del present cal passar per consolidar una bona i necessària estructura disciplinar de professionals que reclamen els seus drets i compleixen els seus deures…”
Totes les plataformes són bones i necessàries si construeixen de manera coordinada una realitat professional que superi la visió limitada a “fer”, als resultats més o menys formals, i clarifiqui i desenvolupi els fonaments, la base de professionals, des dels quals es planteja la gestació d’aquests resultats. És el paradigma actual del disseny, és el del segle XXI.
