Hem manifestat la nostra queixa al president del Parlament de Catalunya pel que fa a la convocatòria oberta a professionals del disseny gràfic amb seu social a Catalunya, difosa per l’ADG/FAD, per efectuar la conceptualització i disseny del logotip commemoratiu del 40è aniversari del Parlament de Catalunya des del seu restabliment després de la dictadura franquista (1980-2020), atès que les seves bases no compleixen els requisits professionals, legals i legítims propis d’una professió regulada com és el disseny gràfic, la disciplina de la comunicació visual.
Parlar de concursos sempre és un tema espinós que obre ferides i situa compromisos. Com a norma, i de forma general, els consells proposats per ICOGRADA ‒avui ICO-DESIGN‒ són la base de la nostra actitud cap a aquests.
A aquestes orientacions bàsiques de to professional i internacional, hem d’afegir-hi la legalitat i la legitimitat que guien el nostre compromís ‒el de totes les institucions i els habitants de Catalunya‒ amb respecte a les lleis emanades del Parlament de Catalunya que, com a dipòsit de la sobirania de la ciutadania, és l’òrgan legislador a partir del qual va néixer, per unanimitat, el Col·legi fa quinze anys.
Haver d’evidenciar al mateix president del Parlament el que té d’il·legal i il·legítim aquesta convocatòria en particular, tant en el fons com en la forma, és doblement trist, perquè ens situa davant d’un nivell d’indefensió difícilment superable. A què podem aspirar si ni tan sols el mateix Parlament reconeix el paradigma legal actual del disseny? Cau en el que està establert, que és l’habitual i tradicional, encara que injust, que beneficia i empara les prebendes dels pocs, els de sempre, davant la projecció de l’actual marc legal que estructura el paradigma del disseny gràfic, la disciplina de la comunicació visual, al segle XXI. Una realitat clara, regulada, ordenada, definida transversalment, estratificada…, que neix, amb el Col·legi Oficial, “… per a la defensa del disseny de la comunicació visual, dels seus professionals i dels seus usuaris”.
Veritablement, no avancem, ben al contrari, retrocedim perquè amb aquestes accions per part d’algunes institucions no sumem ni millorem ni reconeixem la nostra pròpia realitat actual.
