Resposta Col·legi Col·legi Oficial Disseny Gràfic de Catalunya a la comunitat professionals i entitats, del disseny gràfic després de… la carta oberta que l’associació ADG-FAD dirigeix al Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya.
Des de la seva creació mitjançant una llei –Llei 11/2003, de 13 de juny– aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, el Col·legi és l’única entitat de dret públic que vetlla per la defensa del disseny de la comunicació visual, els seus professionals i els seus usuaris. D’aquesta manera ho planteja la llei i ho recullen els nostres estatuts.
Amb la creació del Col·legi i les lleis posteriors que afecten els col·legis professionals a Catalunya i/o Espanya, a més de la implantació definitiva de les titulacions vinculades a l’espai europeu d’educació superior, el paradigma docent i professional del disseny gràfic canvia i millora de manera radical. Les bases de la relació entre nivells de formació i responsabilitats professionals queda clarificada. Les exigències legals sobre la professionalitat i la frontera entre qui exerceix o no de manera apropiada la disciplina, també. Qui compleix o no el marc legal i, per tant, se situa en un entorn legal o no, cosa que habitualment es considera intrusisme, queda perfectament definit.
En aquest context, el Col·legi i la col·legiació no són una obligació –mai hem dit que ho sigui– i sí una oportunitat –això sí que ho hem repetit fins a la sacietat– perquè tots els professionals han d’estar emparats i exercir la seva activitat en el marc legislatiu adequat, l’actual. Creiem i defensem que ningú està per sobre de la llei sense que aquesta convicció hagi de ser un obstacle per considerar que, si les lleis no s’adeqüen a la realitat o el que considerem just, han de ser millorades i rectificades. En aquest sentit, per exemple, des del Col·legi, es va promoure la llei de moratòria per a la col·legiació –Llei 14/2014, de 13 de novembre– que ha permès a centenars de professionals col·legiar-se amb la conseqüència directa que han quedat legalment i professionalment emparats davant de qualsevol qüestionament extern.
Des de fa anys, bastants anys, hem informat professionals i institucions del marc legal en què ens situem i les seves implicacions, incloent-hi, entre d’altres, les entitats del disseny, el govern de la Generalitat –des de Presidència i passant per diferents conselleries i direccions generals–, diputacions, ajuntaments –en particular l’Ajuntament de Barcelona– i l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona). A tots i en tot moment se’ls ha informat i els hem repetit, com si es tractés d’un mantra, i fins a la sacietat que “la col·legiació no és una obligació, és la teva oportunitat. L’oportunitat d’emparar-te en l’actual paradigma professional, legal i disciplinar del disseny gràfic”.
Ho saben i ho han sabut…, però, com és possible que no hagin reaccionat fins a la recepció d’un burofax amb certificació de continguts i justificant de recepció –que reitera la informació ja coneguda– i en què es percep que les accions legals són imminents? Per què?
Arribats a aquest punt, ens sembla clar que les altres preguntes que s’haurien de fer són:
- Qui defensa privilegis?
- Qui està còmode en la situació actual?
- Qui manté l’estatus?
- Qui rep diners públics?
- Qui disposa de recursos públics?
- Qui no aclareix el nivell de formació i la responsabilitat professional?
- Qui defensa una professió de contactes i influències per sobre de la que defensa criteris i valors?
- Qui fomenta l’intrusisme?
- Qui accepta a qualsevol?
- Qui protegeix les creacions del disseny?
- Qui pensa en el present i futur transversal del disseny i els seus professionals i qui s’aferra al passat?
- Qui respon realment i ofereix serveis, seguretat i ajuda?
…
Sens dubte, aquestes són les preguntes reals que cal fer-se –les respostes situen cadascú en el seu lloc– tot i que se sap que ningú ni res sobra, però cadascú en el seu lloc i amb la seva funció. Som en una nació i un estat de dret en el qual els privilegis no es poden mantenir.
Nosaltres seguirem treballant des d’on som per llei, des de la intersecció de la professió, la societat i l’Administració, per avalar, mediar i assessorar; per aclarir i promoure, així, el disseny gràfic, els seus professionals i els seus usuaris sense detriment de res ni ningú i amb l’objectiu compromès en la millora i el benefici transversal de tots i per a tots. Perquè el disseny ajuda i nosaltres ajudem.
Perquè el Col·legi, com el mateix disseny gràfic, existeix per ajudar.
